Al cor de la memòria és un recull de textos literaris escrits i publicats en diferents mitjans de comunicació al llarg de les tres darreres dècades, amb la finalitat de marcar amb lletra viva la primera persona del present d’indicatiu del verb agrair. En efecte, l’autor, com un element més de la societat cadufera, es gloria de formar-ne part, perquè així ha compartit treball i constància, ha treballat temps i maldecaps, ha gaudit del foc i de la vida, i per damunt de tot ha fruït de la força de la nostra gent i de la nostra paraula oral i escrita. Sí, l’autor agraeix la sort de formar part de la societat cadufera amb aquest ventall de lletra adreçada a persones i entitats de tot tipus. Manifesta també que és tan sols una petita mostra de l’essència, de l’esperit que mou el cor de la societat benicarlanda. Així mateix, val a dir, és clar, que en aquest recull no apareixen tots els noms que caldria, però cadascun dels que hi ha regala un tast de la nostra olleta, el bocam d’una carxofa torrada a la brasa, l’exquisidesa del millor suquet de peix i el sentit purificat d’un bon glop de vi Carlon. Que vaja de gust!

Aquesta publicació recull una sèrie de treballs eclèctics seleccionats a partir dels resultats de les recerques de les sessions del I Congrés Estètiques de la Cultura Valenciana, celebrat a setembre de 2022 a València. El congrés forma part de les tasques de recerca del projecte: Identitart. La identitat valenciana a través de les arts i el disseny. GV/2021/157 finançat per la Conselleria d?Innovació, Universitats, Ciència i Societat Digital de la Generalitat Valenciana. El projecte naix dins la Unitat Mixta d?Investigació Efímere UV+UPV, formada per membres dels grups de recerca CREARI i LCI d?ambdues universitats valencianes. Hem agrupat els treballs en tres eixos sobre els quals reflexionar, des d?un vessant multidisciplinari, sobre les formes en les quals les estètiques culturals contribueixen a definir la identitat valenciana, des d?una perspectiva crítica i centrada en les arts i la cultura. Podem trobar una selecció de tretze capítols de diferents professionals i investigadors, que ens parlen de les estètiques culturals des de l?educació, des de la cultura contemporània i des de la història i el patrimoni, oferint un volum ric en perspectives i que suposa un punt de partida dins una temàtica poc investigada fins ara, com és la vinculació entre estètica de la cultura i construcció de la identitat.

L?anomenada Guerre d?Espagne pels francesos i la Guerra del Francès pels catalans és la clau d?entrada a Catalunya a un segle XIX marcat per revoltes i guerres civils.
L?espai temporal de recerca correspon a la campanya napoleònica per conquerir una part del territori català, l?anomenat Terres de l?Ebre, i que cal remarcar pel fet que a les acaballes de 1810 totes les mirades dels exèrcits enfrontats a Catalunya hi tenen la vista fixada. Demostrar que, a més dels atacs i de la presa de l?emblemàtica plaça de Tortosa, hi van passar molts altres fets a la resta de pobles i llocs d?aquest pessic de terra i, a la vegada, ressaltar el protagonisme del riu Ebre durant aquesta etapa de conquesta són pilars d?aquest estudi.
L?autor aplica sobre aquella guerra un recurs més aviat insòlit, la de fer història de casa nostra parlant dels altres. Això explica el perquè centra atenció preferent sobre la visió que en dona el francès intrús dels fets ocorreguts en aquesta àrea geogràfica.
Les principals columnes que sostenen aquest llibre són les inèdites ordres diàries emanades del quarter general de Suchet durant la seua estada al territori ebrenc, els expedients dels principals caps militars francesos que hi van ser i les memòries d?alguns soldats napoleònics que en parlen. Militars que trobem, abans o després, actuant en altres llocs de Catalunya (Lleida, Tarragona?) o fora d?ella (Saragossa, València...).

Vitis vinifera, l?espècie de cep apta per a l?elaboració de vi, agrupa centenars de varietats, algunes d?extintes (la marawi), en perill d?extinció (l?escursac), d?altres de conreu local (la marseguera) o conegudes a tot arreu (la macabeu). Vitis Vinifera Amatoria és un recull de contes connectats per uns personatges que tenen en comú l?estima pels vins i la tendència irrefrenable a mantenir relacions sexuals. Nou relats amb seixanta vins avalats per les millors guies, amb els quals es pot assegurar el triomf en un envit amorós. Una trentena de bons vivants a la recerca del plaer: tres dones experimentades que inicien un novençà; un professional liberal que els dijous ix de cacera; unes parelles que sopen juntes periòdicament i que es veuen abocades a fer un trio; un grup de dones que descobreix quelcom més que l?amistat; una cubana transferida a l?Horta que aprén el valencià practicant el francés; una parella que troba en el voyeurisme la manera de satisfer la sexualitat? Històries roents d?amor líquid amb relations alternatives narrades pels assistents a un Curs de tast de vins.

En aquest llibre trobareu una aproximació històrica, que comprèn des de la prehistòria fins a l?actualitat, sobretot del territori que conforma l?actual diòcesi tortosina, però també amb referències ineludibles a l?espai més ampli que abastava en el passat.
Es tracta d?un llibre amb voluntat divulgativa que ha begut de les moltes i molt interessants recerques que hi ha al mercat. A partir del coneixement científic d?aquests treballs s?ha fet una mena de ?transposició divulgativa? per convertir-lo justament en un coneixement divulgatiu i engrescador. L?autor aspira que el lector reconega en el territori de la diòcesi un subjecte històric que ha condicionat, en major o menor grau, l?evolució econòmica, política, social i cultural de les persones que l?han habitat al llarg dels temps. S?hi parla de la Ilercavònia ibera, de la civitate romana de Dertosa, del primer bisbat en època visigòtica, de la Turtuxa musulmana, del pseudoestat carlista amb capital a Morella, etc. A la vegada, l?autor afirma que es tracta d?un divertiment que li ha servit per reconèixer-se encara més en una identitat col·lectiva secular, avui dia certament diluïda, però amb una sèrie de trets encara ben visibles (costums, cultura popular, gastronomia, varietat dialectal), i una història compartida que, agosaradament, ha intentat explicar en aquest llibre.

El llibre que el lector té a les mans descansa en les aportacions fetes pels participants en el IV Congrés de Cultura i Territori a les comarques de la diòcesi de Tortosa (1-3 de desembre de 2021), celebrat al Campus Terres de l?Ebre (URV) de la capital tortosina. L?activitat ha reprès deu anys després de la celebració de la tercera edició (2011) amb la voluntat de recuperar-ne la periodicitat quinquennal. De manera complementària l?activitat ha tingut continuïtat amb la XVIII Trobada de Centres d?Estudis i Entitats Culturals de l?Antiga Diòcesi de Tortosa, celebrada a Móra d?Ebre el 4 de desembre de 2021. Al llarg de les jornades, un centenar de persones van participar de les activitats acadèmiques programades: quatre ponències, tres taules redones i quaranta-dos comunicacions. Un autèntic fòrum de reflexió i de coneixement, que va permetre renovar llaços i establir-ne de nous entre les persones que hi van assistir. Un parell d?anys després de la celebració del congrés, tenim el goig d?oferir-vos els materials presentats i discutits. Una garba de coneixements imprescindible per a una interpretació fonamentada de la vigència d?una unitat territorial d?anàlisi força singular.

Sebastià Juan Arbó (1902-1984) fou una figura clau en la literatura catalana i espanyola del segle xx; l?exponent més gran fins ara de les lletres a les seves Terres de l?Ebre de naixença, que immortalitzà en tot un seguit de novel·les que posen l?accent en el conflicte existencial que assola l?individu. Les tasques de recuperació del llegat de l?autor a l?Arxiu Comarcal del Montsià han fet aflorar tot un conjunt d?obres i projectes literaris que, per motius diversos, mai van veure la llum, i que són d?un gran valor històric i cultural. El ángel se durmió n?és un exemple. Es tracta d?un projecte de novel·la inèdit que ens descobreix una faceta desconeguda en la seva trajectòria: una temptativa frustrada d?incursió en la novel·la negra. Els originals autògrafs conservats d?aquest projecte descriuen la història d?un criminal dels baixos fons de la ciutat de Barcelona en la dècada de 1950 que comet amb impunitat tota una sèrie d?assassinats. Més enllà del valor literari que pugui tenir aquest text, que correspon a la crítica determinar, aquesta publicació, a càrrec de Joan Antoni Forcadell, vol ser una primera aproximació rigorosa i solvent mitjançant procediments filològics al procés de creació literària de l?escriptor a través dels seus originals. S?ofereix l?estudi i l?edició crítico-genètica de l?obra inacabada, incloent-hi els materials prerredaccionals en transcripció diplomàtica i una edició facsímil digital. Un autèntic recorregut que ens endinsa en el taller de creació de l?escriptor, i que ens permet veure com naix, es transforma i evoluciona la seva literatura des de la guspira inicial ?una idea, un senzill esbós, una frase inconnexa? fins a un text consolidat amb la forma d?una novel·la. Tot plegat amb la voluntat d?assenyalar el camí a futures edicions de l?obra de Sebastià Juan Arbó, que mereix ser editat com el que és: un dels nostres grans clàssics. Aquest treball fou guardonat amb el Premi Ajuntament d?Amposta al millor Projecte de Recerca Local Jordi Fontanet 2021.

Orígens de les Assemblees Intercomarcals d’Estudiosos (1950-1966) sintetitza l’evolució de les reunions de treball historiogràfic endegades per cercles civils d’acció cultural. Es tracta d’una recerca que aprofundeix en les primeres Assemblees que, des de fora de l’acadèmia, tractaren matèries d’història i de geografia comarcal i local que posteriorment han estat objecte d’estudi en centres universitaris. L’afany de renovació, orientat per una ferma consciència de país, fou el guiatge que aconduí la trajectòria d’unes plataformes l’organització de les quals incidí en l’articulació del país tot superant el provincianisme i localisme promoguts per l’espanyolisme estatal franquista.

La Cinta és indecisa i es rumia massa les coses. Hi pensa cada acció que ha de prendre perquè té por a que l?opció que ha descartat siga la que realment hagués volgut. Es pot afirmar, sens dubte, que la Cinta és una autèntica cagadubtes.
Estiracordetes és una col·lecció de deu contes protagonitzats per nens, que posa en valor alguns mots compostos de la llengua catalana per mantenir-los vius, apropar-los al públic infantil i fer-ne conèixer el significat d?una manera simpàtica.

En Ronan i la Maud s?instal·len a viure a Liverpool a finals dels anys quaranta perquè la crisi econòmica els ha obligat a deixar Dublín. Seran anys difícils.
La Maeve, nascuda a Liverpool, que acaba de trencar amb el seu xicot, decideix marxar de casa per obrir-se camí a Londres el 1974. La necessitat d?allunyar-se de la seva fallida relació, dels pares, especialment de la Maud, catòlica estricta i dominant, d?en Darren, el germà que la fa patir perquè és un ressentit amb la societat, esdevindrà l?excusa perfecta per anar-se?n de la ciutat que l?ha vist créixer, ara fa vint-i-dos anys, fugint d?aquell entorn que no li permet trobar la felicitat. Entrar a treballar a l?agència de comunicació i publicitat Saatchi & Saatchi, clau en la victòria dels tories en les eleccions del maig del 1979, li donarà noves oportunitats. Coneixerà en Harry Moss i l?Edward Hickson, que li canviaran la vida entre amors, desamors, infidelitats i esperança. La Maeve ens endinsarà en un Londres que va des dels anys setanta fins als inicis dels noranta que marcaran el seu dia a dia i el de tota una generació. Descobrirem una desconeguda àvia Sally i les vivències de la protagonista al 10 de Downing Street, en una època políticament i socialment convulsa.